AJUY, és un petit poble del municipi de PÁJARA (Fuerteventura) situat al bell mig de desembocadura del Barranco de Ajuy, en mig, de la costa acantilada de la costa oest de la illa.
Allà, a més de la platja, podem trobar les Coves d'Ajuy, on trobem les roques més antigues de les Canàries (complejo basal)
De les fotos del petit poble, on si us fixeu, sembla que la platja entra dins del poble o dit d'altra manera, el poble s'integra a la platja d'una forma tan natural que pots arribar a la conclussió de que un no pot viure sense l'altra.
Sembla que el temps s'hagi aturat, que el vell pescador que cus la xarxa porti allà mateix molts segles, al marge del temps
Ajuy, és un nom anterior a la colonizació española (del guanche o amazigh canari) que no es parla a les illes canàries des del S. XVIII i estaba relaciona amb el de les cultures berebers de l'Oest d'Àfrica. Aquesta lengua, encara avi, és forma desconeguda avui en día, a pesar de les investigacions dutes a terme per lingüistes canaris. La selva escritura utilizava grafismes com els que podem trobar a Algèria o Líbia
Els guanches de Fuerteventura eren denominats MAXIS (majoreros). Aquests pobles sembla que van arribar a les illes ara fa uns 2000 anys i es van anar adaptant a les condicions climàtiques i ambientals de cada illa.
Van arribar a les Canàries per la progressiva desertització del Sàhara, encara que d'altres fonts també apunten les deportaciones que van fer els romans per tal de castigar a linatges berebers rebels i que van ser portats a les illes
Quan van arribar els espanyols a les illes, la població era escasa (unes 30.000 persones a totes les Canàries). A Fuerteventura, les fonos son molt dispars ja que parlen d'entre 80 familias a 4.000 "hombres de pelea" o guerrers.
Era un poble patriarcal però matrilinial i molt estratificat.
Fuerteventura era denominada ERBANE i estava dividida entre els regnes MAXORATA i el de JANDÍA, als quals els separava una muralla de la que encara es troben fragments a l'istme de LA PARED
