divendres, 28 d’agost de 2015

Buscant el vent

Una de les primeros coses que aprens cuan arribes a la Platja de Sotavento (Fuerteventura) és que és una zona de ventas importants. Els ALISIS aquí son molt importants i bufen forts.

Hi ha gent, joves esportistes i valents venen aquí a buscar el vent per tal de practicar el seu esport, ja sia el KITE BOARD o el WINDSUR. A mi em van agradar, sobretot les piruetes del i les kiteboards.










diumenge, 23 d’agost de 2015

EL COTILLO (3 d'agost)

El Cotillo és una localidad situada al Nord Oest de la silla de Fuerteventura, del municipio de La Oliva.
És un antic poble pesquer, amb un por natural protegit per una gran roca, dels primers de la illa.
Al costat de l'entrada hi ha la Torre del TOSTON, una torre de defensa datada el S.XV, construida per defensar la zona dels atacas del pirates berebers, i dels francesos i anglesos. La torre original va ser promoguda per Jean de Bethencourt
El port d'El Cotillo, va ser important per la importación de cereals i ramaderia. Era conegut com a Puerto Roque i a partir de 1626 era conegut com a Puerto del Tostón i sols a partir de mitjans del S.XX se'l coneix com El Cotillo
La Torre actual es va construir cap el 1700 i conta amb un pont llevadís. En el seu moment també contava amb 3 canons de ferro, per tal de defensar la costa, amb una guarnició de 12 soldats.
L'historiador local, J. Cedeña Armas, data l'any 1912, un motí dels pobladors que va ser sufocat per soldats de la guarnición de Puerto Cabras. El conflicte era pels aljibes i va acabar amb l'empresonament dels liders de la revolta. Conflicto que va tenir com a ex central el control de l'aigua i l'aprovisionament dels vaixells que calaven al seu port




















dijous, 20 d’agost de 2015

AJUY (1 d'agost de 2015)

AJUY, és un petit poble del municipi de PÁJARA (Fuerteventura) situat al bell mig de desembocadura del Barranco de Ajuy, en mig, de la costa acantilada de la costa oest de la illa.

Allà, a més de la platja, podem trobar les Coves d'Ajuy, on trobem les roques més antigues de les Canàries (complejo basal)

De les fotos del petit poble, on si us fixeu, sembla que la platja entra dins del poble o dit d'altra manera, el poble s'integra a la platja d'una forma tan natural que pots arribar a la conclussió de que un no pot viure sense l'altra.

Sembla que el temps s'hagi aturat, que el vell pescador que cus la xarxa porti allà mateix molts segles, al marge del temps








Ajuy, és un nom anterior a la colonizació española (del guanche o amazigh canari) que no es parla a les illes canàries des del S. XVIII i estaba relaciona amb el de les cultures berebers de l'Oest d'Àfrica. Aquesta lengua, encara avi, és forma desconeguda avui en día, a pesar de les investigacions dutes a terme per lingüistes canaris. La selva escritura utilizava grafismes com els que podem trobar a Algèria o Líbia

Els guanches de Fuerteventura eren denominats MAXIS (majoreros). Aquests pobles sembla que van arribar a les illes ara fa uns 2000 anys i es van anar adaptant a les condicions climàtiques i ambientals de cada illa.

Van arribar a les Canàries per la progressiva desertització del Sàhara, encara que d'altres fonts també apunten les deportaciones que van fer els romans per tal de castigar a linatges berebers rebels i que van ser portats a les illes

Quan van arribar els espanyols a les illes, la població era escasa (unes 30.000 persones a totes les Canàries). A Fuerteventura, les fonos son molt dispars ja que parlen d'entre 80 familias a 4.000 "hombres de pelea" o guerrers.

Era un poble patriarcal però matrilinial i molt estratificat.

Fuerteventura era denominada ERBANE i estava dividida entre els regnes MAXORATA i el de JANDÍA, als quals els separava una muralla de la que encara es troben fragments a l'istme de LA PARED









dimarts, 11 d’agost de 2015

Recordant el meu camí run a la Playa de Sotavento

Aquí teniu uns trams del meu camí run a la PLAYA de SOTAVENTO i del que ja us mostraré algunes vistes més genèriques.

A les fotos podeu veure la franja de sorra, en forma d'argil·la molt compactada, al costat del SALADAR, que era por on jo corria. Una franja de terra prou compactada i que poc a poc vas aprenent a evitar les zones on et podries esfonsar o les zones menys compactes. El segon dia de run ja saps quasi be sempre com evitar les zones menys compactades i el run és una delícia.

De totes maneres no ha estat fàcil córrer per aquí: el vent, el coneixement inicial del territori, les pujades i baixades quan ha calgut córrer pel camí, han afegit dificultats, però no han tret atractiu i fins i ho trobo a faltar.

Què és el Saladar? una zona que s'inunda en moments de pleamar i on es desenvolupa tota una xarxa de plantes que fan compatible la seva existència amb aigua salada que filtren amb les seves fulles interiors. La preservació d'aquestes plantes ha estat molt important, ja que és un ecosistema molt sensible i que es va incloure en el "Programa LIFE" de la Unió Europea

A les fotografies podeu veure el camí, el saladar, la barrera de sorra entre el saladar i el mar i el mar.






dissabte, 8 d’agost de 2015

El meu camí run a Fuerteventura




Finalment vaig trobar un camí ideal per les meves sortides run a Fuerteventura, per la Platja de la Barca, un tram de la Platja de Sotavento. L'he marcat a Google Earth.  És ideal per córrer, és per una platja de més de 3Km 500 m de llarg, sense veure ni sentir a ningu, com a molt i de lluny alguna vela de KiteBoard. Sol, sentint les teves pases, en mig d'un paisatge únic ... És com córrer a la Lluna